Un altre nom per a la ‘generació porno’

Vull parlar del jove que es lleva a les 5.00 h per ser a classe a les 8.00 h; de la que cada tarda va a buscar la germaneta a l’escola i prepara el sopar per a les restes de la família que havien estat; del que arriba a casa amb el tren de les 24.00 h perquè després de classe ha anat a treballar i després a entrenar-se; de la que, uns dies abans de la sele, abraça la mare que ha patit la traïció; del que té cura de l’àvia amb Alzheimer cada tarda i mai fa campana; del que suporta la humiliació constant del pare però acaba el curs amb bona nota; de la que canta cançons de bressol mentre el pare i la mare criden al menjador; de la que t’explica que el seu padrastre n’abusava, però és aquí; etc. Vull parlar de tants altres que no he conegut però que també fan filigranes per conviure amb la gestió de la incapacitat dels seus adults de referència i la lluita diària per no desdibuixar un (el seu) futur millor. Per dir que l’etiqueta de generació porno és injusta, generalitza i estigmatitza, i perquè estem cansades, indignades i dolgudes que la dimensió fosca d’alguns joves que estan reproduint la manera de fer i la violència heretada de la generació que els hauria d’haver acompanyat, hagi transcendit per convertir-se en la característica més significativa de tota una generació que pateix més que mai la solitud. Contribuir a crear una imatge tan injusta envers els joves només genera més expectatives de desesperança. Coneguem totes les realitats, però també fem visibles tantes coses precioses que fan molts i moltes joves i segur que trobarem un altre nom per a aquesta generació.