Injustícia en els Latin Grammy?

Dijous 16 de novembre a la nit, vaig estar mirant la gala dels Latin Grammy a Sevilla, que, per primer cop, han sortit d’Amèrica per celebrar una festa en honor del flamenc i de la música llatina amb magnificència. A la gala, que va obrir Rosalía amb una actuació commovedora cantant Se nos rompió el amor, en honor de Rocío Jurado, han sortit vencedores les dones. Karol G ha estat la tercera dona de la història a guanyar el premi a l’àlbum de l’any, amb Mañana será bonito, i Shakira, amb tres gramòfons, ha guanyat el premi a la cançó de l’any, amb la coneguda col·laboració amb Bizarrap. Aquí és on se’m van encendre totes les alarmes: segons les bases de l’acadèmia, la categoria Cançó de l’Any reconeix la melodia i la lletra de les cançons nominades. Entenc que l’impacte que va tenir la cançó de Shakira va ser enorme, però al meu parer no és la millor cançó de l’any, ni musicalment ni poèticament parlant. No crec que frases com ara “cambiaste un Rolex por un Casio” siguin la millor lletra escrita en qualsevol llengua provinent del llatí el 2023. Així doncs, crec que els Latin Grammy han volgut premiar aquesta cançó per aconseguir viralitat i que es parli de la gala, per guanyar així notorietat. Cosa que no considero necessària, ja que Rosalía i la seva actuació ho van aconseguir en els primers cinc minuts.