Amor i gratitud

A l’apartat Raça humana, a la contraportada del diari El Punt Avui, s’hi publica diàriament un article de la periodista Sara Muñoz. El llegeixo amb interès perquè s’hi reflecteixen assíduament temes d’índole social i cultural que, majoritàriament, expressen pautes exemplaritzants dignes de ser portades a cap. Últimament, el títol “Ens toca a nosaltres tenir cura dels pares” és prou significatiu, ja que per si sol ho diu tot.

Veritablement, els pares ens obren el pas del camí de la vida i gràcies a ells coneixem el món en el qual vivim. Ells són els artífexs, cuidadors dels fills des de la naixença. Ho fan amorosament; els amanyaguen, desitgen el seu bé per sobre de tot... Són els primers educadors, puix l’educació del nounat comença en el niu familiar. La corresponent a l’escola ve després. De tot es deriva que la funció educativa hagi de guardar una fidel sintonia amb la pedagogia familiar i l’escolar.

Certament, els pares ens donen la vida; però s’ha de reconèixer que aquest afer vital implica, inexorablement, el fet d’haver de morir. La senyora Remei Capitan, nascuda a la Fuliola (a la comarca de l’Urgell), emprenedora que organitza funerals laics –els anomenats agraïments a la vida que se’n va–, diu que vida i mort són germanes bessones i tard o d’hora es troben i quan algú es retroba se celebra. Mèxic és un dels països que viuen de manera festiva les defuncions.