Mòbils i adolescents: llum al final del túnel?

Fa dies llegíem la notícia que s’estan creant grups de WhatsApp i Telegram entre pares i mares d’adolescents per autoorganitzar-se i fixar una mateixa edat per donar telèfon mòbil als fills: els setze anys.

Aquesta és l’edat que recomanen els experts, i els creixents problemes que veiem a la nostra societat entre els joves (assetjament i ciberassetjament, consum de pornografia, violència sexual, problemes d’ansietat entre els joves per la pressió de les xarxes socials) estan fent palès que donar-los-en un abans dels setze no està ajudant a construir una societat amb una joventut sana. Però per què és tan necessari que es facin aquests grups i que els pares es posin d’acord? Doncs per posar solució a l’argument dels fills de “Soc l’únic que no en tinc”.

Si bé és cert que en un món idíl·lic tots podríem educar els nostres fills de la manera que creiem convenient i marcar els nostres propis ritmes, també s’ha de tenir en compte que no es pot viure d’esquena a la societat i que el preu a pagar en el cas de fer-ho és molt alt, potser fins i tot més que en aquell primer mal que intentàvem evitar. Així que és una notícia molt bona que finalment els pares estiguin posant fil a l’agulla i s’estiguin unint i autogestionant per garantir que els seus fills visquin una adolescència més sana i segura.