Saber perdre

En la nostra vida quotidiana l’educació es basa a guanyar “més diners, més influència política i social, més estima, més força, més poder, més intel·ligència...”. Inclús en l’esport, la principal premissa és guanyar. Ningú ens ha ensenyat a perdre, no ho podem acceptar. Lluitem per guanyar algun dia. Aplicat a la política, aquesta dèria s’accentua de tal manera que perdre és un deshonor, un fracàs inacceptable que alguns partits polítics no poden tolerar. Això és el que els està passant al PP i Vox actualment; no volen acceptar que han perdut la partida de la governabilitat d’Espanya. Per la força de les armes, i últimament amb la inestimable col·laboració dels tribunals de justícia, han parat els peus a una Catalunya díscola i patriòtica amb total impunitat i mentida. “Havíem guanyat després del 2017!”, diuen. Però, què faran ara que se’ls torça la partida? Com veiem, jugar a la rebel·lia, al descrèdit de l’oponent, l’insult i usant la força bruta, si se’ls permet. Perden pistonada després d’unes justes eleccions que han canviat les possibles majories. A dreta llei, haurien de saber perdre i lluitar noblement per guanyar futures eleccions generals. Em temo que no ho faran i, si poden, trencaran tot el que puguin per tornar a ser els amos de l’Espanya imperial. Guanyar els ha portat beneficis històrics. Aquest vici és molt difícil d’erradicar. Els ha creat addicció.