“Fanatisme, odi i perversitat en la guerra”

A l’excel·lent assaig d’Antoni Puigverd Compte amb l’hibris, s’hi llegeix: “Sense excloure l’afecte fraternal (Israel és molt més que un aliat dels EUA) el viatge de Biden –a Israel– també era una prova explícita de la desconfiança del govern americà en la capacitat de Netanyahu de gestionar amb intel·ligència la resposta a l’atac. [...] Era una manera implícita de preguntar: sabeu què en fareu, de Gaza, quan l’hàgiu arrasada? I dels palestins que hi vivien, què? Resum del consell de Biden: no es pot combatre el terrorisme amb una guerra.” Al llibre La guerra de Asia, de Noam Chomsky (publicat per Ariel el 1970), a la pàgina 113 s’hi cita un diplomàtic nord-americà a Vientiane (capital de Laos), que va dir: “Per fer progressar aquest país és precís arrasar-lo del tot. És necessari reduir a zero els seus habitants, eliminar la seva cultura tradicional, ja que ho bloqueja tot.” Amb aquests precedents, no ens ha d’estranyar que Netanyahu no faci cas dels paternalistes consells de Joe Biden, tot i que a hores d’ara hauria de tenir ben present que en la pràctica els EUA en totes les guerres que van emprendre després de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies –tot i l’abismal superioritat tecnològica i armamentística– n’han hagut de sortir amb la cua entre les cames...