La tonyina escalenca

En el diari El Punt Avui he llegit que el cartell del carnaval de l’Escala d’aquest any relaciona les disfresses pròpies de la festa amb la cua de la tonyina Trini. Els qui no l’han coneguda sabran, tot seguit, el perquè en la referència del susdit cartell. La Trini arribà al port de l’Escala pels volts del Nadal de l’any 2015. Havia estat envestida per un gros vaixell. Malferida, els pescadors i gent encuriosida i interessada en van tenir cura, alimentant-la principalment amb peixets, amb la intenció de refer-la. El seu bellugueig a l’aigua marina d’acolliment va esdevenir una peculiar atracció per als adults i prioritàriament per a la menudalla. Un cop recuperada, passades les festes nadalenques, va absentar-se. No va tornar fins al mes de desembre de l’any 2016. Van ser quatre visites correlatives (2015-2018). Sempre a la mateixa època i d’igual durada. El 2019 no va donar senyals de vida. El 2020 i el 2021 tornà a fer acte de presència. Es pot dir que la Trini –així fou batejada pels escalencs– és escalenca per devoció. El llibre Trini, la tonyina de l’Escala dona fe de la seva existència. Un llibre molt interessant. Els seus autors –la senyora Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i la Sal (Masle), i el senyor Lluís Roura, pintor arrelat a l’Escala– han sabut bastir la seva estructura amb un innegable realisme, tant en el text com en la il·lustració. La Trini escalenca mereix ser recordada.