L’estafa de Millennium

Suposo que la treballadora de Millennium que no ha deixat entrar la meva filla i una amiga seva, entre d’altres, aquest dissabte de carnaval, s’ha quedat ben descansada. “No aneu prou disfressades”, els ha dit. No sé qui ets, però vull dir-te un parell de coses. La meva filla no sol anar pel carrer amb un vestit curt negre, amb tatuatges i collarets daurats, i perletes a la cara i als ulls. Tampoc té per costum posar-se una mena de perruca daurada amb serrellets i maquillar-se com una egípcia. Senyors de Millennium. No teniu vergonya. Regaleu entrades gratis i després no deixeu entrar. Heu trencat la il·lusió a noies de 16 anys que amb totes les ganes venien a passar-s’ho bé amb les amigues. Això no es fa. I tornant a la treballadora de la porta, quan la meva filla li ha dit que no tenien amb qui tornar, els ha contestat que era el seu problema. És clar que sí! Vas allà a deixar els fills, et fan fora ben ràpid i després passen aquestes coses. Així no es fan les coses. Si doneu entrades gratis, deixeu entrar. Si no, és una estafa. I qui estafa acaba morint, encara que sigui d’èxit.