Collboni decep amb els pressupostos participatius

Vaig valorar molt positivament que l’Ajuntament de Barcelona obrís per primera vegada la possibilitat de decidir, en votació ciutadana directa, una petita part de la inversió municipal. És el que es coneix com els pressupostos participatius, que ja s’havien experimentat en altres ciutats. Soc dels que hi van creure, i vam estar preparant alguna proposta. Finalment vam aconseguir guanyar la votació al districte de l’Eixample amb un projecte de reforma dels primers trams del carrer de Rosselló, que queda tallat pel Clínic i no juga un paper important per a la circulació de vehicles. Proposàvem deixar un carril de cotxes, un de bicicletes i un de serveis (càrrega i descàrrega, aparcaments de motos, contenidors...), i alliberar i ampliar les voreres, per facilitar el passeig en un carrer on hi ha dues escoles a La Model, el Metro d’Entença, el jardins Montserrat, el casal Queix, la Gustavo Gili, un casal de gent gran, totes les activitats de l’Escola Industrial... fins arribar al Clínic, amb una altra parada de metro. Després de passar tots els filtres tècnics i multitud de reunions, en què vam acceptar rebaixar el projecte per fer-lo més viable... ara, tres anys després, ens diuen que no és possible realitzar-lo! Ens assabentem, a més, que també incompliran el dels ecoxamfrans i el del carril bici a la plaça Catalunya... De què serveixen els acords municipals?