L’aigua del Roine, un bé desaprofitat?

Allà a l’any 1995, mentre els governs a Espanya els manaven Felipe o Aznar, Catalunya estava assetjada pel PSC-ERC-ICV; també es va conèixer el projecte que tenia el polític Jordi Pujol de treballar pel futur de Catalunya, i volia portar aigua del Roine per apaivagar, en un futur, les necessitats d’aigua a Catalunya, que, segons preveien els tècnics, anirien a més. Els estudis estaven fets, tècnicament era possible fent una inversió prou assumible pel benefici que ens reportava. Com era d’esperar, el conseller-polític català Francesc Baltasar (com a conseller del Medi Ambient del tripartit en aquell moment) va ignorar la proposta. I això em porta a considerar si els diferents governs, als quals afectava donar solucions de cara a un futur, han estat per la feina o han malgastat les energies i malbaratat temps i diners. D’altra banda, voldria saber si el diferent personal amb cartera o càrrec polític, i sou important, busca i troba solucions als problemes que patim la gent en el quotidià quefer, o són només polítics agraïts, és a dir, res més que gestors ben pagats? L’acomodar-se al càrrec és molt atractiu, però tenen una part de responsabilitat en moltes coses, per exemple a donar solucions a la dantesca situació de sequera que estem vivint a Catalunya, que fa temps que ens afecta.