Mare divorciada i càncer

Què significa avui dia patir un càncer? Què passa quan una mare en plena edat de treballar ha de parar de cop per salut amb un fill de 6 anys? Quan em van dir “Laura, tens càncer d’intestí”, només podia pensar en el meu fill. Vaig sentir un buit i por que el meu fill quedés orfe. El meu pare va quedar mut. La segona persona a saber de la malaltia va ser la meva cap. Em vaig posar a plorar demanant perdó. Jo estava fent una substitució d’estiu. Perdó? Sí, vaig demanar perdó. La meva estabilitat laboral s’ha vist afectada per diversos trasllats i no tenia feina estable. He hagut de bregar amb la malaltia, una operació d’alt risc, sis mesos de quimioteràpia i la criança d’un nen de sis anys. Què vaig fer? Sobreviure. Qui em va ajudar? La meva parella actual, la família, els amics, els professionals sanitaris i els veïns. Jo he sobreviscut, però... on són les ajudes? Qui ajuda a buscar feina de nou? Qui m’ha donat suport quan estava sota els efectes de la quimioteràpia i un nen de 6 anys al llit? Ningú! Aquesta situació és preocupant. Després de passar un infern, patint pel meu fill, tergiversant la realitat com en la pel·lícula La vida és bella perquè el meu fill no tingués por... Em vaig haver de posar a buscar feina sense cap suport de cap mena. Com pot ser que no s’ajudi aquestes mares? No estàs protegit i la por d’explicar que he tingut càncer em segueix. No hi ha protecció per a aquest col·lectiu. És necessària l’ajuda quan ho perds tot per una malaltia perquè t’agafa vulnerable i sense res a les mans. De qui depèn?