Catalunya lliure... i humana

Fa uns dies, en una cafeteria, dos clients (mal)parlaven dels “espanyols” (els no catalans). No era un discurs simplement despectiu, sinó directament d’odi. El mateix odi que tantes vegades, a casa nostra, hem experimentat per part de molts “cavernícoles”. Malauradament, estic convençut que aquesta aversió antiespanyola no és aïllada; hi ha molts catalans que no poden veure els castellans ni en pintura. Personalment, he conegut aragonesos, andalusos, extremenys, asturians, canaris, bascos, gent de Castella i Lleó... i la relació sempre ha estat cordial malgrat les diferències ideològiques. És per això que em dol aquesta xenofòbia mútua, per molt que la “cova mediàtica” s’entesti sovint a victimitzar-nos. Que fàcil que és veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi! Si el catalanisme més extrem pretén legitimar una supremacia moral, intel·lectual i cultural vers els “taujans” espanyols, amb mi que no hi comptin. Perquè jo vull una Catalunya lliure, però sobretot... humana.