Conseqüències de canviar d’idioma

El Divendres Sant, una entitat ens va convocar per sentir Parsifal, la darrera òpera de Richard Wagner, per un músic en actiu de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. La conferència Els encanteris de Divendres Sant estava anunciada en català. Va començar uns minuts tard (ja hi estem acostumats) i ens va saludar en català agraint-nos la nostra assistència i va començar la conferència en català. Va ser interromput per una assistent a la primera fila que li va demanar que fes la conferència en castellà, ja que hi havia una persona que no entenia el català. El conferenciant es va atabalar. Ens va dir que faria la conferència alternant els dos idiomes. No va ser cert: va continuar només en castellà, amb l’excepció d’una traducció de part del text de Jaume Creus que ens va informar que ho traduiria en català, si ens semblava bé. La conferència va ser un desastre. El conferenciant havia preparat la seva conferència en català i canviar d’idioma un cop ja havia començat li va dificultar parlar en públic. I tot això, per una persona de la cinquantena que havíem acudit a l’acte, repeteixo, anunciat en català, i que havíem pagat per escoltar la conferència i les il·lustracions musicals. Els catalanoparlants vam demostrar ser “molt educats” i, de passada, vam fer un lleig, molt lleig, a la nostra llengua. Vaig aprendre una bona lliçó. Que tenen raó els que ens diuen i repeteixen que no canviem mai d’idioma.