Opinió

El voraviu

Les serps de Rubiales

Vilda li ha llepat la mà fins a la darrera garrofa, la darrera embosta de pinso

Qui ho havia de dir! Ha sigut la consecució del mundial, l’èxit esportiu més gran fins ara del futbol femení, el que ha fet que dels embornals del món del futbol professional sobreeixís en un instant la merda que havien contingut durant anys! Cada episodi viscut des de l’exhibició d’ouera d’aquell diumenge a la tribuna ha estat més trist, més rònec i més caspós que l’anterior. Una demostració carpetovetònica que provoca esplendorosos rotets al mateix Torrente! Ara és el torn de les serps que envoltaven Rubiales. Totes abandonen el catau. Deia l’àvia Neus que quan li has vist el cul és fàcil dir que és gallina. És el sistema Vilda. Què ha hagut de veure, sentir i palpar per adonar-se del que era el seu president? Per dir-ho en públic. Per declarar-s’hi en contra. Ha menjat de la seva mà i l’ha llepada fins a la darrera garrofa. Fins al darrer gra. Fins a la darrera embosta de pinso. No es va pas aixecar divendres a l’assemblea per dir-li que a ell no l’emboliqués! Per dir-li que triplicar-li el sou fins als cinc-cents mil euros de la manera que ho feia era una altra obscenitat! Divendres Jorge Vilda encara va aplaudir Rubiales. Ara ja no és temps de comunicats i de pronunciaments. És temps de dimissions. De desaparicions. Ja li havia vist el cul! Ja ho sabia, que era gallina! Ningú l’obligava al sistema. Era la seva zona de confort. Havia ajudat a crear-lo i era un dels encarregats de mantenir-lo. I n’hi ha molts més!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.