Opinió

De reüll

Impotència

Mirar les notícies és un exercici de fortalesa davant la impotència. No parlaré de genocidis impunes mentre la comunitat internacional fa l’orni, perquè ja n’hi ha experts. Assistim impàvids a la constatació que el català retrocedeix potser de manera irreversible. Veiem com el país, que sempre ha estat d’acollida amb qui venia a treballar, ha esdevingut pelegrinatge per a turistes i parc temàtic per a expats amb diners, que adapten l’entorn als seus capricis, dit sia de passada, amb l’aquiescència de molts locals. En la qüestió mediambiental i de transició energètica, la percepció és que el més calent és a l’aigüera, una aigüera que, per cert, no rep prou aigua des de fa dos anys, i malgrat això les restriccions no han començat fins que han començat a marxar els turistes. L’atenció primària ha passat a ser atenció telefònica. Les infermeres han de fer de metges; els metges, d’especialistes, i els especialistes ningú sap on paren, perquè aconseguir-hi una cita és una quimera. Dels problemes de mestres i professors per atendre aules saturades, ja ni en parlem. Els preus del menjar s’enfilen, però les botigues porten pomes de Nova Zelanda i taronges de Sud-àfrica. Una plaça en una residència d’avis costa el sou de dues o tres persones. I, mentrestant, ens evadim amb oci de consum immediat per passar del pessimisme inevitable al menfotisme. Potser ens falten revulsius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]