El defensor del lector

el defensor del lector

No hem de veure més enllà del que es diu

Valga'm Déu, quin enrenou que ha portat la notícia de les morts del centre La Caritat d'Olot, a la Garrotxa. Han arribat cartes al diari, m'han arribat correus i comentaris per parar un tren, i tothom hi diu, i hi té dret, la seva. Una notícia te repercussions molt diverses segons si en són persones afectades o simples lectors. Per això m'agradaria parlar-ne amb calma i serenitat.

D'entrada, deixeu-me dir que trobo absolutament desafortunat el títol de portada de l'edició de Comarques Gironines del dimecres 1 de desembre, que deia: “L'infermer de la mort”. La veritat és que des de la direcció també ho reconeixen, potser no amb la contundència que ho dic jo. Em consta que es va discutir molt si era bo o no, aquest títol, i hi va haver algunes opinions que no hi estaven d'acord. És difícil dir si un títol és poc o massa sensacionalista, però almenys per a mi amb aquest el diari en va fer un gra massa. Però hi ha un altre problema, aquest crec que indiscutible, i és que el títol no era cert. El presumpte autor de les morts de La Caritat no era infermer sinó un auxiliar d'infermeria. Una cosa ben diferent. Algú ho justifica dient que era infermer en sentit ampli, ja que tenia cura dels avis de la residència. Però no, no era infermer, i l'han vessada. Tenen raó, per tant, totes les cartes que han arribat al diari amb queixes d'aquest error, i entenc que els infermers titulats s'hagin sentit ofesos, com fins i tot ha manifestat al diari la presidenta del Col·legi.

La Maria Àngels Mauné, de la Canya, m'envia un correu molt llarg sobre aquest tema. Reconeix que és una persona afectada pel cas –“conec professionals que treballen en aquest geriàtric i que són molt bons professionals, i prou afectats que estan pels esdeveniments, que només els falta llegir a El Punt el tractament que es fa d'aquesta notícia”. I en el seu escrit diu més endavant: “Jo demanaria –si algú m'escolta– rigor, informació, però deixant de banda el sensacionalisme. Ja n'hi ha en altres mitjans. Voleu dir que cal a El Punt?”. Anem a pams, Maria Àngels. Una vegada més et reconec que el títol del dia 1 de desembre era sensacionalista i, sobretot, equivocat. Estem d'acord. No crec, pel que he pogut esbrinar, que el títol s'hagi volgut fer “a consciència per impactar més”, segons dius tu. He passat anys i panys fent títols de portada en aquest i altres diaris en què he treballat al llarg de la meva vida periodística, i et puc dir, amb tota certesa, que molts els he encertat i en d'altres m'he passat per més o per menys. No crec, per tant, que sigui un problema de males intencions per vendre més diaris, de morbositat, com dius tu.

Sense voler fer una lliçó de periodisme, és evident que les notícies s'han de saber vendre, els títols han de cridar l'atenció del lector, i també cal tenir en compte que amb els títols no n'hi ha prou per conèixer bé la notícia. Trobar el punt just, que cridi l'atenció i no sigui sensacionalista ni morbós, és una feina que només sap fer un bon professional. I, malgrat tot, alguna vegada no l'encerta. Com un mestre en un moment determinat no encerta el correctiu per a un alumne, o un advocat o metge es
pot equivocar en la manera de fer la feina. El que sí que m'agradaria dir a la Maria Àngels és que El Punt en cap moment no ha volgut fer una opció sensacionalista per vendre més diaris. Cosa que no vol dir que alguna vegada no es pugui passar. En el teu escrit insisteixes molt en l'error de la paraula infermer. Aquí sí que, com he dit al començament, no hi ha excuses. Podria dir allò que “qui no en remena no en trenca”, però no cal buscar justificacions, almenys segons la meva opinió.

La notícia ha impactat i molt, sobretot a la Garrotxa. Aquest és un altre
tema. Però no es podia amagar, era un fet prou greu perquè es destaqués. El que sap greu, i amb això m'hi he trobat moltes vegades, és que es treguin conclusions més enllà del que hauria de provocar la mateixa informació. La Caritat d'Olot és un centre que ha demostrat la seva professionalitat al llarg de molts i molts anys. Encara que greu, el cas ha estat fruit d'una sola persona, que no jutjaré perquè l'ésser humà és molt complicat, i per tant en cap moment ha de posar en dubte la professionalitat de la gent que dedica hores i
més hores a atendre els residents del centre. La qualitat del centre, la prova l'actitud de la direcció.

En l'edició de Comarques Gironines d'El Punt del dimarts dia 7 de desembre veiem unes declaracions del director del centre, que diu: “Entendrem i comprendrem que ens denuncieu i que feu l'acusació al jutjat”. Una actitud que avala l'alt nivell humà de La Caritat. Per un error d'una persona, greu, no em cansaré de dir-ho, no es pot tirar per terra una trajectòria impecable. I puc afirmar amb tota seguretat que El Punt ho té en compte i no ajudarà a crear problemes ni al personal ni als residents. tot al contrari. Per això s'ha d'insistir que la informació ha de ser veraç, treballada i sempre buscant les fonts correctes. I em sembla que El Punt, en aquest afer, ho ha fet. Tot i l'error d'un titular de portada, ho reconeixem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.