A Feijóo se l’ha d’entendre. Analitzant fredament els números, ho té tan a tocar que cada matí es deu llevar amb l’àcid gàstric pels núvols de veure que es pot quedar a mig pam de la porta de La Moncloa. I ja sigui per pura desesperació humana, o per aquella estratègia purament estètica de no vendre una imatge de rendició, aquests dies el PP està agitant tots els arbres d’on puguin caure quatre miserables escons, fins a extrems que provoquen un punt de vergonya aliena. Perquè, després de tot el que han arribat a dir de Junts, veure com ara poc menys que el redimeixen com a partit a canvi d’una trista abstenció és un fet amb què no comptàvem fa un mes i mig. Però és que són només quatre vots, i quin immens valor poden tenir a canvi, oi, Aitor Esteban?