Hi ha qui deixa de conduir per por d’enfrontar-se al trànsit o qui no va a concerts pel temor d’estar amb molta gent. Són dos exemples de pors puntuals, que es poden superar amb ajuda. Però la por de fer coses senzilles és la que s’experimenta de manera més o menys generalitzada quan s’entra a la tercera edat. Agafar el bus, treure diners al caixer, pagar amb targeta de crèdit o el telèfon poden resultar inabastables. El ritme diari no ens deixa detectar aquella persona a qui li cal ajuda. L’1 d’octubre va ser el Dia Internacional de la Gent Gran. Com a societat, ens convé treballar l’empatia i posar-nos a la pell de la gent gran, estem rodejats de persones que reclamen ajuda. Si podem, tots hi arribarem i després ja serà tard.