Ignasi M., de Ventura Pons, dura 87 minuts, però dimarts en la seva emissió dins del programa Sense ficció en va durar poc més de 60. De manera absurda, TV3 considera que els documentals no poden superar un temps estàndard i quan projecta una pel·lícula que prèviament ha estat feta per al cinema obliga el director a retallar-la. La situació és incomprensible. Per una banda sembla que els documentals són una aposta de la cadena i per l'altra es demostra que l'únic documental possible a TV3 és el documental formatat. TV3 aposta pels drets d'emissió i per la coproducció de pel·lícules d'èxit com Ignasi M. i en el moment de la seva emissió redueix el seu metratge, perquè massa temps pel documental és dolent per a la salut.