Hi ha currículums d'assignatures a Finlàndia que no passen d'una dotzena de pàgines. De què serveix tenir directrius de centenars de pàgines, com publica el Ministeri d'Educació, si després no es poden complir? De què serveix planificar llargs temaris d'assignatures si després els professors resen perquè a la selectivitat li toqui als seus alumnes algun dels temes que han treballat i no pas algun dels que han descartat? L'educació supera governs i currículums i només confiant en els mestres o donant-los tota la responsabilitat per buscar reptes i aplicar els programes, ens en sortirem. L'experiència dels Jesuïtes n'és un exemple, fins i tot extrapolable al sistema públic. No calen pedagogs messies, sinó mestres implicats.