Uns comptes marcats pel 155

Si els pressupostos de l’Estat haguessin estat justos amb Catalunya els últims 30 anys, segurament el procés català no s’hauria materialitzat amb l’empenta que ho va fer l’any 2010 arran de la sentència sobre l’Estatut. En tot cas, el que és evident, després de veure els números previstos per al 2018, és que la dinàmica de l’Estat no ha canviat gens, sinó que s’ha agreujat en paral·lel a l’aplicació del 155. El govern Rajoy ho vendrà en positiu, però el fet que la inversió prevista sigui del 13,3% (lluny de la contribució catalana al PIB espanyol, que és del 19%) deixa ben clar que l’Estat continua marginant Catalunya. I encara més quan es compara el percentatge d’augment (+17%) amb els d’altres territoris com Euskadi (+33%) o Andalusia (+27,7%). Que l’aprovació dels pressupostos depengui del vot del PNB, ara congelat mentre duri el 155, queda ben palès en aquesta aportació servil als interessos bascos. Pel que fa al detall dels pressupostos a Catalunya, els números són clars: grans obres necessàries com el desdoblament de l’N-II a Girona o de l’N-340 al sud o la construcció de l’estació de la Sagrera a Barcelona continuen marginades.

De qui no s’oblida el govern Rajoy és de Defensa, amb un augment del 6,9%; de la Casa del Rei, premiada amb un 1% de pujada, o dels cossos i forces de seguretat a Catalunya, que, curiosament, després de la repressió viscuda l’1-0 han vist incrementat el seu pressupost un 132%. Pel que fa a la despesa social, el PP ven que dedica gairebé el 56% de la despesa a aquest apartat, però amaga que les pensions, amb un minso augment, i la desocupació, s’enduen la major part d’aquestes partides, fet que deixa desprotegits la majoria dels altres àmbit socials.