Escalada judicial

Fa exactament una setmana, la fiscalia de l’Audiencia Nacional anunciava una investigació als comitès de defensa de la República (CDR) pels talls de carretera i l’aixecada de barreres de les autopistes durant la Setmana Santa passada, que qualificava d’actes de violència, i amenaçava amb el càrrec de rebel·lió. Els partits polítics espanyols van assenyalar llavors el següent pas alimentant el relat de la violència, de manera gens casual, amb expressions com ara ‘kale borroka’ o ‘comandos separatistas’, relacionada amb el terrorisme d’ETA. Ahir, el jutge instructor, Manuel Carcía-Castellón, va fer el següent pas en ordenar la detenció d’un membre dels CDR acusat de rebel·lió i també de terrorisme, en el que suposa una nova escalada en l’estratègia de criminalització judicial del procés sobiranista culminat fa sis mesos amb el referèndum de l’1 d’octubre.

És especialment greu que el jutge i la fiscalia tergiversin uns fets, ignorin els drets de protesta i de manifestació recollits a la Constitució i facin falses acusacions que poden comportar un càstig duríssim. Lamentablement, ja no és una sorpresa, perquè aquesta nova acusació es fa en el context embogit d’un “a por ellos” judicial, instigat des del govern espanyol i les més altes instàncies del poder judicial, constituït en l’últim bastió de la defensa de l’‘statu quo’, i beneït pel rei Felip VI, que fa només 24 hores escenificava la seva connivència amb la judicatura en un acte a l’Escola Judicial de Barcelona. Avisos externs, com ara el rebut des de la justícia alemanya en no admetre el delicte de rebel·lió en la petició d’extradició del president Carles Puigdemont, no semblen haver provocat ni la reflexió ni el canvi d’estratègia urgent per rebaixar la tensió en el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.