Un discurs republicà

Com era previsible el candidat a la presidència, Quim Torra, no va aconseguir ahir la majoria absoluta i haurà d’afrontar demà una segona sessió d’investidura per aspirar a ser el 131è president de la Generalitat. Torra va plantejar un programa de govern que es va instal·lar bé en una dura realitat de país: la repressió i vulneració de drets per part de l’Estat espanyol. Per això és destacable la radicalitat democràtica del discurs d’investidura amb respecte al mandat de l’1-O i a la voluntat majoritària expressada en les eleccions del 21-D que el govern espanyol i els poders de l’Estat no accepten vetant fins a tres candidats, començant per Carles Puigdemont, al qual Torra va reivindicar com a president legítim.

Torra va dibuixar per això una legislatura d’“excepcionalitat” i “provisionalitat” però que caldrà afrontar amb “responsabilitat” i “diàleg”, i fins i tot va parlar de “rescatar la vida”, va dir Torra. En definitiva, un discurs republicà basat en “llibertat i cultura” i la voluntat de “fer República”. Amb la recuperació de les institucions, l’eliminació del 155 i la posada en marxa d’un procés constituent com a instruments principals. Malgrat no va entrar en detalls, les línies mestres del programa de Torra parlen d’institucions lliures de corrupció, polítiques d’igualtat, participació ciutadana, renda garantida, economia productiva i circular, un model d’escola i sanitat d’èxit que sigui per a tothom, entre altres coses. Una proposta de país social, transversal i democràtic. Més enllà del previst suport de JxCat i ERC, el resultat d’ahir va ser l’esperat: majoritari però insuficient. Però les bases republicanes del discurs de Torra i la determinació expressada introdueixen un nexe d’unió entre els diversos projectes independentistes que caldrà valorar profundament per a la votació definitiva de demà.