La coherència del PNB
La decisió del Partit Nacionalista Basc (PNB) de donar suport als pressupostos generals de l’Estat (PGE) és lògica i previsible, tenint en compte que l’acord estava pactat des de fa mesos, que és molt beneficiós per a Euskadi (amb una inversió de 570 milions en infraestructures al País Basc entre altres beneficis) i que el seu compromís i cooperació amb el catalanisme davant l’impuls centralista de l’Estat espanyol són inexistents o, si més no, històricament han estat sempre subordinats al seu pragmatisme i els seus interessos polítics, econòmics i estratègics.
El discurs del PNB advertint Rajoy que no donaria suport als PGE si no aixecava l’aplicació del 155 ha estat taxatiu, reiterat i contundent, fins al punt que era una “qüestió de principis”, en paraules del president del partit, Andoni Ortuzar. Avui, el 155 està plenament vigent a Catalunya, el govern espanyol continua usurpant l’autogovern, bloqueja el govern del president Quim Torra i continua impulsant la persecució judicial del govern Puigdemont i dels líders de l’independentisme. Davant d’això, el discurs del PNB, per molt que ho intentin maquillar, perd tota credibilitat.
Els nacionalistes bascos no només han prioritzat el negoci rodó que suposen aquests PGE, sinó també conjurar el perill d’unes eleccions avançades i un possible ‘sorpasso’ de Ciutadans, que entre altres coses proposa liquidar el concert basc. No obstant això, el baló d’oxigen per a Rajoy és també un perillós aval a aquest govern del PP, que està liderant una repressió brutal sobre Catalunya, amb una vulneració flagrant de drets i llibertats, i que, convé no oblidar-ho, està embarcat en una operació de recentralització de l’Estat que té en el punt de mira Catalunya, però també el País Basc.