Municipals en clau de República

D’aquí a exactament un any, Catalunya viurà una nova contesa electoral ja que el 26 de maig del 2019, a falta del formalisme que ho aprovi el Consell de Ministres, se celebraran a Catalunya eleccions municipals i europees. Qualsevol cita electoral que se celebri estarà marcada per la situació del país, una situació tan anormal com que el president legítim estigui a l’exili i gran part del seu govern a la presó pel simple fet d’haver dut fins a les darreres conseqüències el mandat del poble i el seu programa electoral. L’enquesta a una cinquantena d’alcaldes i candidats ja proclamats que publica avui aquest diari mostra que aquest és el sentiment majoritari en el sobiranisme, mentre que en l’unionisme i en el món dels comuns s’opta per tractar les municipals en clau estrictament local, cosa que, al ritme d’esdeveniments actual, serà del tot inviable.

Però és que les eleccions municipals són, justament, les que més en clau republicana s’han d’afrontar ja que són els ajuntaments els que han de trobar les solucions urgents per als problemes reals de la gent i això ho han de fer tot i que el govern de l’Estat fa temps que ha abandonat Catalunya. Els ajuntaments no tenen les eines necessàries per afrontar tots els problemes reals que han d’afrontar ni per planificar la mobilitat del futur, l’accés a l’habitatge, garantir la cohesió social, l’equilibri territorial i la generació de feina. D’exemples n’hi hauria molts, però es podria citar la desídia estatal en el tema d’infraestructures –A-27, quart cinturó, enllaços al port de Barcelona, desdoblament de l’N-II aturats– i el desequilibri territorial que provoca o la manca de recursos per a la llei de la dependència per veure que els ajuntaments han d’afrontar la crisi sense comptar amb l’Estat.