La guerra oberta al PP pel lideratge
El sotrac que ha provocat al PP la pèrdua del govern espanyol i la retirada de la política de Mariano Rajoy ha obert una guerra interna de conseqüències imprevisibles. El principal repte del PP és regenerar-se internament especialment pel que fa a l’insuportable nivell de corrupció que arrossega. No oblidem que el detonant de la moció de censura és la sentència del cas Gürtel. Una regeneració difícil si atenem els múltiples casos judicials que encara els queda per superar. El nou lideratge serà, doncs, cabdal per afrontar la qüestió.
L’exercici de les primàries és nou al PP i d’entrada democratitza més l’elecció de la direcció. Per això ha desfermat una interessant cursa de candidats de pes, com ara Sáenz de Santamaría, De Cospedal, Casado i García-Margallo. Totes elles, figures que han tingut actuacions nefastes en relació amb Catalunya des del partit o des del govern, motiu pel qual el PP ja és residual a casa nostra. El rebuig a participar-hi del candidat millor situat, el president gallec Núñez Feijóo, ja indica, però, les dificultats presents en aquest procés i la possibilitat d’una guerra fratricida que acabi fracturant el partit. Especialment si l’aspirant més votat per la militància no acaba sent l’elegit pels delegats del congrés del 20 i 21 de juliol.
De Cospedal controla l’aparell del partit però arrossega la corresponsabilitat política per la corrupció que ha acabat costant el càrrec a Rajoy. I l’autoritarisme de Sáenz de Santamaría ha generat nombrosos enemics a l’exvicepresidenta. En tot cas, ja veurem la decisió final, però no sembla que de l’actual renovació pugui sorgir cap lideratge que pugui reconvertir el PP en un partit lliure de corrupció, modern i allunyat de la dreta extrema.