Enfangats en les clavegueres de l’Estat

A mesura que es van destacant nous escàndols al voltant de l’activitat de l’excomissari José Manuel Villarejo creix l’empastifada de les clavegueres de l’Estat espanyol sense que això es tradueixi en cap conseqüència tangible. No ens ha d’estranyar l’existència d’uns mecanismes il·legals presents en la majoria de països del nostre entorn, el veritablement sorprenent és que es destapin més casos i s’assenyalin més protagonistes i no passi absolutament res. Encara que les institucions esquitxades siguin la judicatura o fins i tot la monarquia. D’entrada, ja és escandalós que un reclús com Villarejo, tancat en un mòdul especial per a membres de les forces i cossos de seguretat, pugui continuar mercadejant amb dades des de la seva cel·la. Sobretot tenint en compte que, tractant-se d’una persona condemnada per haver creat una xarxa de tràfic d’informació, les dades són precisament el seu punt fort. I, malgrat tot, no hi ha setmana que no apareguin als mitjans de comunicació noves revelacions que emboliquen més la troca. Algunes, al voltant de Corina Larsen, l’amiga entranyable del rei emèrit, amb unes escoltes que han acabat desfermant explosives declaracions per part seva no només contra presumptes activitats delictives de Joan Carles I, sinó també contra el ‘modus vivendi’ de tota la família reial. Partits polítics, periodistes, policies, empresaris, jutges, fins i tot reis formen part del relat de l’excomissari, convertit en la figura que probablement tots els governs utilitzen alguna vegada però que cap reconeixeria mai públicament. Pel que fa a Joan Carles I, actualment fugit als Emirats Àrabs, representa per si sol un capítol a part i resumeix sense cap matís la fal·làcia d’una justícia igual per a tothom. Després que s’hagi filtrat la decisió de la fiscalia del Tribunal Suprem de no acusar-lo, no pas per falta d’indicis delictius, sinó per la inviolabilitat que li brindava la Constitució mentre regnava, queden encara menys motius per creure en una justícia disposada a fer vergonyoses excepcions.