Altra vegada fressa de sabres

Quan ja semblava improbable que tornéssim a sentir fressa de sabres entre els militars espanyols, l’escàndol de la carta signada per excomandaments de l’exèrcit i el contingut del xat privat que mantenien posen de manifest l’existència d’un problema no resolt. Atacs al resultat de les urnes, comentaris nostàlgics sobre la dictadura franquista i ganes d’afusellar gent formen una barreja de sentiments i afirmacions que res tenen a veure amb la cultura democràtica i l’acatament als representants polítics elegits pel poble. Encara que es tracti de professionals jubilats, el caràcter involucionista i agressiu d’aquestes manifestacions i l’intent d’involucrar-hi també companys en actiu són suficientment greus per no minimitzar els fets. Fins al punt que la ministra de Defensa, Margarita Robles, ho ha posat en coneixement de la fiscalia perquè valori si tot plegat és constitutiu de delicte. La lentitud i la tebior de la reacció, però, han deixat malament els que haurien d’haver actuat amb més fermesa i celeritat. Començant per la mateixa ministra i els alts comandaments, que han tardat dies a obrir la boca per censurar el comportament dels implicats. Més galdós ha estat el paper del rei Felip VI –a qui anava destinada la carta oberta–, que des de la seva condició de cap de les forces armades s’hauria d’haver desmarcat immediatament i pública d’aquesta colla de dinosaures. Pel que fa al silenci inicial del PP o a la proximitat ideològica de Vox, resulta també preocupant que hi hagi càrrecs públics que no trobin convenient mostrar-se obertament en contra d’incipients pronunciaments militars. Afortunadament l’èxit d’una barbaritat similar és altament complicat en un marc europeu que mai acceptaria un cop a la democràcia, però la simple formulació d’aquesta possibilitat avergonyeix el conjunt dels exèrcits i requereix una investigació per depurar-ne responsabilitats. Perquè més ofensiu que cantar unes estrofes de rap contra el rei és intentar implicar-lo en maniobres per atemptar contra la legitimitat que donen les eleccions.