Amnistia, negociació i xantatge
El cop de porta del PSOE a una llei d’amnistia ha estat immediat, contundent i sorollós. Just després que JxCat, ERC i la CUP registressin al Parlament una proposta de resolució perquè la cambra catalana reclami que el Congrés aprovi una llei d’amnistia, la portaveu del grup socialista al Congrés, Adriana Lastra, ho ha deixat ben clar: “L’amnistia no té lloc a la Constitució.” No ha deixat cap escletxa a la negociació; a parlar-ne en el futur. No ha dit que cada cosa al seu temps ni ha apel·lat a la tranquil·litat, com ha fet en referir-se als indults. No ha deixat cap possibilitat. La que seria una solució política no només per als presos, sinó per al conjunt de condemnats i investigats –gairebé 3.000 persones– no és constitucional, segons la portaveu socialista, alineada en l’ala més a l’esquerra del partit. Punt final. No sorprèn tant la negativa, perquè des de les files socialistes sempre s’hi ha estat en contra, com la celeritat i la contundència de la posició.
Per altra banda, ahir també va transcendir que el Partit Popular estaria disposat a desbloquejar la renovació dels càrrecs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducats des de fa més de dos anys, a canvi que el govern espanyol no concedeixi l’indult als presos polítics catalans. Afegint aquesta condició a la ja coneguda de vetar la participació d’Unides Podem en les converses, els populars travessen de manera encara més grollera la línia que separa la negociació política del xantatge. Lastra ha assegurat que no hi cauran, en el xantatge; però, d’acord amb la part socialista de l’executiu de coalició, ha refredat les expectatives que es pugui accelerar la tramitació de l’indult, tot contravenint les reiterades peticions del portaveu d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens. Mentre no es posen d’acord, seria convenient, encara que fos com a mal menor, que s’aprovés la iniciativa per la qual es podrien limitar per llei les atribucions d’un CGPJ quan el seu mandat ja ha caducat.