Els esperats fons europeus encara són lluny
Els estats més afectats per la crisi derivada de la Covid-19, entre els quals l’espanyol de manera evident, esperen amb candeletes l’arribada dels desitjats fons europeus anticrisi. Aquesta setmana la Unió Europea ha fet un pas endavant indispensable per posar en marxa el pla de recuperació en haver arribat a un acord de mínims amb Hongria i Polònia perquè aixequin el vet que el bloquejava. El club europeu està, doncs, a punt d’engegar la més gran operació de rescat econòmic que ha fet mai, amb un pla de 750.000 milions d’euros finançat amb deute comunitari. D’aquesta quantitat, 140.000 milions correspondrien a l’Estat espanyol. És, sens dubte, una notícia positiva que obre una porta a l’esperança de cara al futur, però encara queden esculls a superar, incògnites a resoldre i un temps d’espera que serà més llarg del que administracions, empreses i ciutadans desitgen i necessiten. Així, per exemple, la Comissió només té previst transferir l’any vinent un 10% de les ajudes adjudicades a l’Estat.
Un dels esculls que queden és que el pla ha de ser ratificat als parlaments dels estats membres, amb la qual cosa s’obre un procés que podria durar uns tres mesos i que no està exempt de possibles sorpreses que el podrien endarrerir. Les previsions més optimistes apunten que la Comissió Europea pugui emetre la primera fase del deute l’estiu de l’any vinent i que les transferències arribin durant la segona meitat de l’any. I no es pot descartar que sorgeixin entrebancs, perquè el compromís que ha permès aixecar el vet dels governs de Budapest i Varsòvia és prim, interpretable i reversible. I, encara, des de l’òptica més propera, queda la incògnita de com es repartiran, quan arribin, aquests diners dins de l’Estat espanyol i, per tant, de quants aniran a projectes d’empreses catalanes. Cal exigir a Pedro Sánchez, que s’ha arrogat la competència exclusiva i directa de la distribució dels fons, la màxima celeritat i transparència en els criteris de repartiment.