La reculada del català
L’informe de política lingüística 2019 elaborat per la conselleria de Cultura constata amb dades oficials del govern el descens acusat en l’ús de la llengua catalana a Catalunya, del qual també alertava fa uns dies l’informe de la Plataforma per la Llengua. Els dos estudis retraten una Catalunya on més de la meitat de la població o bé no usa mai el català o bé l’usa de forma testimonial, mentre que els que l’usen de forma habitual són només el 36% dels ciutadans, el 32% si comptem tots els territoris de parla catalana. La foto fixa no és gens bona, però encara és més alarmant la marcada tendència a la baixa que descriu, si tenim en compte que l’any 2005 els ciutadans que usaven habitualment el català eren el 46% de la població. A banda d’aquest descens del 10% en quinze anys en termes relatius, es calcula que el català ha perdut mig milió de parlants en aquest període en el conjunt del domini lingüístic català.
La labor de l’escola i la del govern a través dels cursos per a adults i diferents iniciatives de foment i promoció fan que, paradoxalment, els percentatges de persones que entenen el català (94%), el saben parlar (81%), llegir (85%) o escriure (65%) siguin els més alts registrats fins ara, però si això no es tradueix en un ús habitual és que alguna cosa no s’està fent bé. Hi ha una responsabilitat molt clara de l’Estat espanyol, en part pels atacs directes des de l’àmbit judicial (sentències del TC o TSJC) o del polític (llei Wert), però sobretot per la política sistemàtica de tots els seus governs menyspreant les altres llengües de l’Estat i imposant explícitament l’ús del castellà en centenars de normes legals. I hi ha també un context advers pel que fa al món digital i mediàtic, però justament per això és especialment urgent que la societat catalana, cada ciutadà, i per descomptat els seus governants, prenguin consciència de la reculada del català i redoblin el seu compromís personal, professional i institucional amb l’ús de la llengua pròpia del país.