Rússia i la impunitat en el cas Navalni
Rússia no sembla tenir aturador quan es tracta de parar els peus a qualsevol acció de l’oposició que posi en qüestió les polítiques del govern de Vladímir Putin. Un dels casos més paradigmàtics és el del líder opositor Aleksei Navalni, a qui acaba d’empresonar de nou, almenys fins a mitjan febrer, després que fos detingut aquest diumenge a l’aeroport just arribat de Berlín i sotmès a un judici ràpid en condicions d’imparcialitat del tot dubtoses. Mentrestant, Rússia no ha donat encara cap explicació sobre l’intent d’assassinat amb la substància tòxica Novixoc del qual l’opositor va ser víctima l’estiu passat, i que tot indica que va ser responsabilitat dels serveis secrets russos. Un nou episodi de foscor i d’accions fora de la legalitat que caldria aclarir amb una investigació a fons i que taca la gestió de Putin, un governant totpoderós que fa callar amb total impunitat qualsevol veu dissident. Unes ombres que posen també en qüestió la feble democràcia russa, un país que, tot i el temps transcorregut, no sembla haver-se tret del damunt el pes del totalitarisme que va dominar-lo durant gairebé tot el segle XX.
La detenció de Navalni ha aixecat nombroses protestes dels governs occidentals, però, malauradament, les crítiques sembla que no es materialitzaran aviat en accions que puguin fer trontollar la política russa, perquè els interessos encreuats entre uns i altres són massa importants, i l’economia preval en aquests difícils temps de pandèmia. De tota manera, és evident que la crisi Navalni, com va reconèixer ahir el govern alemany, llastra les relacions bilaterals i que Rússia hauria de rebaixar la pressió sobre l’oposició si no vol, en un futur proper, ser víctima de noves mesures coercitives de la Unió Europea i d’altres estats.
En tot cas, un primer pas per a la concòrdia seria la immediata posada en llibertat de Navalni. Les acusacions contra l’opositor són febles i els processos policials i judicials, plens d’irregularitats.