La campanya més incerta

Des de fa un any, pràcticament tot és excepcional a causa de la pandèmia. Gairebé cada dia afrontem una situació excepcional, sovint inèdita. Com a individus i com a societat. És així, doncs, que aquesta matinada s’enceta una campanya electoral extraordinària. Inèdita. Com no n’havíem vist cap altra, malgrat que n’hem tingut de prou singulars. La incertesa, la inseguretat i les contradiccions són màximes. Ho són tant que hi ha la possibilitat que s’hagin de suspendre, interrompre o ajornar, perquè no hi ha la certesa que les eleccions siguin el 14 de febrer. N’ha fixat la data el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en contra de la decisió del govern i de totes les forces parlamentàries, que s’havien posat d’acord en l’ajornament –no pas en la data– per causes sanitàries. La perplexitat és total perquè el govern i els partits que no les volien fer el 14-F per manca de seguretat ara han de cridar a la participació i explicar que la jornada electoral es desenvoluparà amb les màximes garanties per a la salut dels que han estat citats a formar part de les meses i la dels votants.

Malgrat que estem immersos en la més estricta provisionalitat fins que el TSJC no es pronunciï –ho ha de fer abans del dia 8 de febrer–, administració i partits han posat la maquinària a tota marxa amb l’ull posat en el 14-F. En realitat, ja fa temps que l’hi tenen. Els fitxatges, els canvis de partit i les incorporacions de darrera hora, especialment la de l’exministre Salvador lla en substitució de Miquel Iceta al capdavant de la candidatura del PSC, són elements que encara contribueixen més a la singularitat de la campanya. En qualsevol cas, siguin el dia que siguin les eleccions, tornarà a estar en mans de la ciutadania quina força s’atorga a l’independentisme, més enllà de les enquestes interessades i de les interferències judicials. I aquest dia, malgrat totes les incerteses i contradiccions, cal exigir la màxima seguretat a l’administració i apel·lar a la responsabilitat del votant.