L’esperada legalització de l’eutanàsia
L’aprovació de la llei d’eutanàsia per una àmplia majoria del Congrés dels Diputats és una bona notícia, perquè rescata un dret fonamental de les persones, el dret a tenir una mort digna, que, malgrat ser llargament reivindicat, havia quedat sempre al marge del progrés social assolit amb el divorci, l’avortament, la igualtat home-dona o el matrimoni homosexual. Reparat l’error, cal donar valor al fet que l’Estat espanyol sigui el setè del món que legalitza l’eutanàsia, de la mateixa manera que cal assenyalar la claredat de la votació (202-141) i que, novament, només la dreta (PP) i la ultradreta (Vox) s’hagin oposat a impulsar una regulació que permet avançar en el progrés i la justícia socials. Començant per un fet tan simple com que a partir d’ara es podran respectar els drets de tothom, el dels malalts que s’hi vulguin acollir, el dels metges que havien de gestionar situacions complexes sense la cobertura que suposa aquesta llei i el de les persones que prefereixen la via de les cures pal·liatives, perquè no han de ser vies antagòniques, sinó complementàries; de la mateixa manera que no és incompatible regular i garantir el dret a una mort digna amb invertir en més i millors serveis de pal·liatius i en investigació de les malalties que a hores d’ara són incurables i aboquen al patiment extrem i l’agonia.
El pas endavant legislatiu ja està fet i ara el que cal és que la seva aplicació en respecti totalment l’esperit i l’objectiu, que no és cap altre que evitar el patiment inútil. En aquest sentit, la llei és molt garantista i és raonable que ho sigui, tant per la transcendència del que es regula, com per evitar tant com es pugui una judicialització recurrent de les morts assistides. Però serà fonamental trobar un equilibri igualment raonable entre, d’una banda, el respecte a les garanties i el rigor en els procediments que estableix la llei i, de l’altra, la necessària diligència amb què s’ha de portar a terme aquest procés, perquè la burocràcia no acabi propiciant justament allò que la llei pretén evitar.