Una mala decisió per al planeta

Els mars i els oceans són ja des de fa anys el primer abocador de les deixalles que genera la humanitat. Malgrat els avenços en el reciclatge i en la depuració de les aigües residuals que s’aboquen als rius, els mars del planeta són els primers destinataris de molts productes contaminats des de fa anys: petroli, fertilitzants, residus industrials, deixalles i plàstics, entre molts altres productes. Durant anys es va pensar que no hi hauria conseqüències per als mars i els oceans, que, per la seva immensitat, serien capaços d’absorbir deixalles i substàncies químiques en grans quantitats sense que això tingués conseqüències per a la vida que acullen. Per sort, des de fa temps s’ha vist que això no és així i que calia prendre mesures per no convertir la gran massa d’aigua que cobreix dues terceres parts del planeta en un gran abocador.

Per tot plegat, sorprèn molt la decisió d’un país avançat com el Japó d’abocar a l’oceà les aigües contaminades de la central nuclear de Fukushima. En total, 1,25 milions de tones d’aigua provinents de les capes subterrànies o de les injeccions necessàries fetes per refredar els nuclis dels reactors nuclears que van entrar en fusió com a conseqüència del tsunami del març del 2011. El govern japonès assegura que aquesta és la decisió més “realista” i treu ferro a l’abocament assegurant que la concentració d’isòtops radioactius serà molt inferior als límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Excuses de mal pagador d’un govern i d’una empresa energètica que no van saber, en el seu moment, protegir prou bé la central dels més que previsibles tsunamis a la costa japonesa, i que ara prefereixen passar per sobre dels interessos de la regió i dels pescadors de la zona escollint l’opció més fàcil. La reacció dels estats veïns de Corea del Sud i la Xina, possibles perjudicats pels abocaments radioactius, i de bona part de la societat japonesa, és un bri d’esperança perquè el govern japonès es faci enrere en la seva decisió.