Feminisme, tot i la pandèmia... i la guerra
El Dia de les Dones torna avui a posar de manifest les desigualtats de gènere i la discriminació que la pandèmia no ha fet res més que agreujar. El moviment feminista podrà advertir de nou de manera contundent la necessitat d’avançar encara més vers la igualtat, encara teòrica en massa fronts de la vida diària, sobretot la laboral. El moviment s’autogestiona i en aquesta autoorganització radica també la seva força, perquè ni la pandèmia haurà frenat la puixança arreu i en totes les capes socials del sentiment feminista, que va sorprendre fa quatre anys per la seva força i que no ha perdut ni arguments ni defensores. Encara més, perquè les reivindicacions pendents d’igualtat, visibilitat, fermesa contra les agressions i lluita contra la precarietat o la bretxa laboral o el reconeixement de tasques com ara les cures són més presents després de dos anys de pandèmia. Més enllà de si es convoca vaga –només un sindicat hi dona suport– o manifestació, i de les possibilitats de donar-hi suport de les dones amb feines més vulnerables, el 8-M està més viu que mai, perquè ni les lleis d’igualtat ni la condemna de la violència contra les dones aconsegueix encara fer girar la truita de la igualtat de gènere. Són més les afectades per les discriminacions i en tenen més raons.
El 8-M té aquest any un argument més per a la lluita: contra la violència de tota mena i la que pateixen les dones refugiades, les que lluiten a la guerra d’Ucraïna o les que en rebran les conseqüències durant anys. Els col·lectius i sindicats convocants han afegit a última hora la reivindicació de la pau a les manifestacions i a la jornada reivindicativa. Un Dia de les Dones en què també cal cridar contra l’exclusió i fins i tot la marginalitat de què són víctimes les dones estrangeres immigrants, o els col·lectius de diversa orientació sexual. I reivindicar que el reconeixement de la diversitat hauria d’anar acompanyat d’una legislació adient, perquè iniciatives com ara la llei trans, recentment aprovada pel govern de l’Estat, no inclou mesures per facilitar la integració social d’aquests col·lectius, per exemple.