La necessària i millorable llei de trànsit
L’entrada en vigor de la nova llei de trànsit és un nou intent de reduir l’alta sinistralitat viària, però desgraciadament no serà l’últim perquè, en aquest tema més que en qualsevol altre, les conductes humanes tendeixen a l’excés. En els darrers anys l’augment de la conscienciació ciutadana i l’afany de les autoritats d’intervenir-hi s’han traduït en un canvi de paradigma en el qual ha tingut molt a veure la implantació de mesures radicals destinades a penalitzar les males conductes. Des dels radars de velocitat, passant per l’increment dels controls d’alcoholèmia o pel carnet per punts, aquest darrer tot un èxit homologable a altres països del nostre entorn. Ara la direcció general de Trànsit, amb el veterà Pere Navarro al capdavant, puja un graó més amb un enduriment de les sancions que com sempre busca en primer lloc l’efecte dissuasiu i, al capdavall, tocar primer la butxaca dels infractors abans d’haver de lamentar més danys personals. En aquest sentit, algunes de les novetats són benvingudes i d’altres, discutibles.
Que a hores d’ara encara hi hagi conductors que no es posen el cinturó de seguretat fins al punt que calgui multar-los amb més severitat, ja demostra la necessitat de mantenir la pedagogia punitiva. El mateix es pot dir de l’ús dels dispositius mòbils durant la conducció, un comportament que ha anat clarament a la baixa però que encara requereix correctius entre una part de la ciutadania que no n’avalua bé els riscos. D’altra banda, continua sense resoldre’s de manera satisfactòria la convivència de vehicles i bicicletes en unes carreteres que no van ser dissenyades per a aquesta doble funció. Una vegada més, l’articulat de la llei posa l’accent en els conductors, que han de mantenir l’obligada distància amb els ciclistes, no sempre amb les garanties de seguretat respecte als altres vehicles que venen de cara. Pel que fa a la supressió dels vint quilòmetres de marge en relació amb la velocitat màxima que fins ara es permetien durant els avançaments, la mateixa direcció general de Trànsit es dona un any de prova per reconsiderar-ho.