La violència sacseja la política a l’Equador
L’assassinat a trets del candidat a la presidència de l’Equador Fernando Villavicencio ha recordat a la resta del món una realitat quotidiana associada al narcotràfic i a la violència com a arma política. El negoci il·legal al voltant de la compravenda de droga ha generat autèntics imperis que fan servir el terror com a instrument per garantir la seva impunitat. En aquest sentit, Villavicencio s’havia significat en contra dels càrtels durant la campanya i havia denunciat que l’havien amenaçat de mort per obligar-lo a reconduir les seves intencions. I és que els narcotraficants ja no en fan prou ingressant fortunes per aquesta via, també aspiren a moure els fils de la política per perpetuar el seu poder i la seva influència. El model icònic d’aquest sistema el trobem en Pablo Escobar, que des del càrtel de Medellín va arribar a les portes de la presidència d’un país, Colòmbia, que encara avui viu sotmès a aquesta mena de violència. En aquell cas va ser Escobar el que va acabar abatut a mans de la policia després de convertir les ciutats colombianes en un camp de batalla. Això és justament el que ara amenaça l’Equador, amb una campanya electoral precedida per la mort violenta d’altres candidats. Tot plegat amb el segell inconfusible dels sicaris.
Per això el president del país, el conservador Guillermo Lasso, ha decretat seixanta dies d’estat d’excepció i ha anunciat que arribarà al fons d’una investigació que de moment ja ha portat sis persones a la presó. Aquest, però, és el gran dubte, fins a quin punt l’estat pot arribar fins al fons d’un desafiament criminal que ha corcat les mateixes institucions públiques, les forces de l’ordre incloses. La corrupció cronificada, la pobresa i les desigualtats socials formen, juntament amb la violència als carrers, un mur letal contra el qual s’han estavellat les bones intencions. Fins i tot rafael Correa, que va impulsar notables reformes en salut i educació però que al final es va exiliar després de ser acusat de suposats suborns. Justament els seus hereus polítics parteixen com a favorits en aquestes eleccions. Ara caldrà veure si l’assassinat de Villavicencio provocarà un tomb.
