Opinió

Espanya ens estima

Santiago Abascal, la veu del poble?

En una entrevista a La Gaceta, el diari del grup Intereconomía, el secretari general del partit ultraespanyolista VOX, deia dilluns passat què espera de la reunió entre Mas i Rajoy.

“No n'espero res. Aquesta reunió no hauria de fer-se. És una ofensa per als espanyols. L'única cosa que ha de fer (Rajoy) és fer-lo detenir, processar-lo i empresonar-lo per haver malmès l'interès general d'Espanya, tal com recull l'article 155 de la Constitució.”

Aquest article no recull pas això. Els recomano que se'l llegeixin. De tota manera, ja saben com interpreta la Constitució el Tribunal Constitucional.

Em poden acusar de trampós i demagog per destacar les declaracions d'un personatge tan extravagant i radical. Ho accepto. Cal recordar, però, que a finals del 2013, a Catalunya Ràdio, la presidenta del Partit Popular català, Alícia Sánchez-Camacho veia possible que se suspengués l'autonomia de Catalunya i, encara més probable, que el president Mas acabés inhabilitat. Espanya estima més l'article 155 que Catalunya?

Era una pregunta retòrica.

Els intel·lectuals que ens estimen

Dels manifestos unionistes contraris a la nostra voluntat de votar ja se n'ha parlat molt a bastament. Comentaré, però, declaracions que han fet posteriorment alguns dels seus promotors.

En una entrevista al programa matinal de Catalunya Ràdio, el periodista Arcadi Espada ens va sorprendre a tots quan va afirmar que està a favor del dret a decidir. “A favor del dret a decidir de tots els espanyols.” Ah!

En la mateixa entrevista va donar el seu argument de pes de per què creu que no es farà el referèndum. “És com si em digués que a Catalunya s'hi instal·larà una sucursal de la camorra.” El Marc Garriga, que condueix ara el programa, li va retreure la gratuïtat de la comparació i el lliure i igual va respondre: “No és cert que la camorra es dedica al delicte i al crim organitzat i que incompleix sistemàticament la llei? Doncs aquesta és la comparació.” Brillant.

En una entrevista a l'Abc, la diputada popular Cayetana Álvarez de Toledo, també impulsora i lectora del manifest, afirmava: “Volem trencar l'espiral de silenci que existeix a Catalunya.” A Catalunya no hi ha espiral del silenci. No hi ha por. No ho pot demostrar. Al contrari. El que hi ha és una manca flagrant d'arguments d'una de les parts. Tan intel·lectuals que són, ja en podrien haver esgrimit algun en el manifest. Però només els queda la Constitució.

L'obsessió
de Carrascal

En només quatre dies, l'home de les corbates ens ha dedicat dos articles a l'Abc. Diumenge passat parlava de la reunió Mas-Rajoy a “Desencuentros”. “Mentre Mas continuï demanant la consulta sobiranista, Rajoy ni vol ni pot acceptar-la. La cantarella de l'espanyolisme. Dimecres la cosa pujava de to a “El desafío catalán”. Parlant de Societat Civil Catalana (una de les proves irrefutables de l'espiral del silenci), els qualificava de “catalanoespanyols” i afirmava que estaven sent exclosos de la seva nacionalitat d'origen “pels que volen seguir espoliant Catalunya i deixar-la fora d'Espanya i d'Europa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.