Opinió

LA GALERIA

Aragó & Marquès

Aquest any ha estat el primer d'un pilot d'anys que no m'he desplaçat expressament al carrer Ballesteries, 29 amb l'única intenció de deixar a la bústia d'en Narcís-Jordi Aragó la revista de la festa major de Santa Eugènia de Ter, que edita l'Associació de Veïns. De tots els materials editats en paper sobre el Pla del Ter i que han passat per les meves mans han tingut aquest destí volgut. Diuen que Aragó ha mort.

Des de 1979 en què visitava el Centre de Documentació, de la Cambra de Comerç a Girona, que dirigia Aragó, sempre varen ser facilitats per remenar història local... i quan va saber que el meu interès no era l'ínclit Barri Vell, gris i negre, sinó la perifèria lluminosa de la ciutat que ell tant estimava, em va somriure. Tota una austera resposta.

El 1982, Aragó publica el seu Girona ara i sempre (una crònica) i destina un capítol a El Pla: de Santa Eugènia de Ter a Salt on, després de citar Josep Pla i Prudenci Bertrana –veí de la Rodona– fa aquest paràgraf: “Del Pla de Santa Eugènia de Ter, què se n'ha fet? El poble té un nom originari molt expressiu: Santa Eugènia sobre l'Horta de Girona. L'any 1963, quan s'acosta als dos mil habitants, el seu terme municipal és annexionat a la ciutat. Avui, tal com diu Josep Clara, «Santa Eugènia conforma un conjunt suburbà, enganxat a Girona i a Salt, presidit pel desordre urbanístic, el trànsit constant i l'abandó palès de molts carrers... La despersonalització del poble rural és un fet irreversible... Unes poques masies escampades parlen d'aquest passat agrícola vingut a menys. La de can Ninetes, especialment, n'és una resta digna, singular [...] una vertadera relíquia. També ho és, i cal donar-li un emplaçament digne, l'antic pont del Dimoni…»”.

Que Narcís-Jordi Aragó –nascut el 1931– triés per al seu recordatori un gravat de l'estimat coetani Enric Marquès (1932-1994) he de reconèixer que em va remoure. L'Enric va ser el pregoner de l'edició de 1993 de la festa major que –avui– planta la Trobada Gegantera del Ter. Marquès pregonava, modestament: “Enguany estic molt content, agraït i emocionat de poder lligar unes quantes impressions, idees o percepcions, d'aquesta important i hipotecada barriada de Girona. L'únic mèrit que em puc atorgar, per atrevir-me a fer-ho, és el d'haver nascut aquí mateix, en una de les set cases de planta baixa i hort (ideari social que posteriorment predicà Francesc Macià), que hi havia a la Rodona.”

El proper divendres, el veí que pregonarà Santa Eugènia al món serà David Ramírez Saco –18 anys–, jugador del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (Ceset) i l'eugenienc que ha aconseguit la millor nota de la selectivitat de les comarques de Girona. Història local amb majúscules.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia