De reüll
De cels i d’inferns
Els paradisos fiscals roben recursos per finançar la sanitat i l’educació
Amenys que ens conformem amb la vall de llàgrimes on hem vingut a patir tot esperant la recompensa del més enllà, hi ha molt a dir sobre els cels i els inferns damunt la terra que habitem. Molt a dir i a denunciar com ha fet Oxfam Intermón després que el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers (Ecofin) de la UE hagi eliminat de la seva llista negra cinc paradisos fiscals molt agressius: Panamà, Hong Kong, Guernsey, l’illa de Man i Jersey, alguns dels quals implicats en escàndols ben coneguts. Sabem què representa aquesta figura: un territori o una jurisdicció que permet als no residents reduir al mínim la tributació pels guanys econòmics i on resten protegits per l’opacitat, ja que no s’autoritza la identificació de les entitats ni dels titulars o propietaris dels actius. Amb diferent especialització, el món n’està ple, d’aquests espais de fiscalitat avantatjosa, també dins d’Europa: Irlanda, Xipre, Luxemburg, Malta i Holanda. En els darrers anys s’han impulsat campanyes destinades a conscienciar sobre la relació directa entre el cel dels rics i l’infern dels pobres: l’elusió i evasió d’impostos minven els recursos per finançar serveis públics com ara l’educació i la sanitat i per revertir la precarietat i les desigualtats. El 2015, per exemple, França, Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol van deixar de recaptar 35.000 milions d’euros. Ens conformem o pressionem partits i governs perquè combatin aquest magne i perniciós frau?
