De reüll
L’home tranquil
No hi ha entesa sense diàleg ni diàleg amb voluntat d’imposició
El títol no fa referència al boxejador interpretat per John Wayne en la pel·lícula de John Ford, sinó a Alex Reid (Nenagh, 1931-Dublín, 2013), sacerdot que va tenir un decisiu rol de mediador en el conflicte d’Irlanda del Nord. Recordo la determinació de la seva mirada serena i el to persuasiu i curós de qui s’ha implicat a fons per vèncer la desraó de la violència i sap que és cert que el diable s’amaga en els detalls. El vam veure –i escoltar– el juliol del 2007, convidat per Justícia i Pau i l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG i en la seva exposició va clarificar alguns punts ben substancials: no hi ha entesa sense diàleg, ni diàleg amb voluntat d’imposició, ni alternativa sense comunicació sincera. Com es va bastir l’arquitectura del procés de negociació entre l’IRA i el govern britànic? Començant pels fonaments, discutint sobre allò que per mínim que fos contenia un grau d’acord i avançant en les converses amb tranquil·litat, persistència i discreció de manera que a l’hora d’abordar els temes més aspres les parts ja es relacionaven des de la confiança i l’absoluta coincidència en el seu objectiu prioritari. Quan va morir, algú va comparar Alex Reid amb l’electricista que uneix dos cables amb cinta aïllant i hi fa circular el corrent interromput. He pensat en ell aquest dijous davant l’espectacle de les esquerres traient-se els ulls en públic i la ben comprensible felicitat de les dretes extremes. Amb el cor gelat.
