Opinió

De reüll

Suspenem la vida

Agenda 2030, una oportunitat que no avança en el bon sentit

A mitjan juliol, mentre el Gran Agitador d’Odi s’entretenia en operacions de caça i captura als immigrants i vomitava tuits racistes contra quatre dones congressistes, se celebrava a Nova York un fòrum d’alt nivell d’on en sortiren preocupants conclusions: el món suspèn de manera estrepitosa l’assignatura que li hauria de permetre justament sobreviure: la dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible i l’erradicació de la pobresa (ONU, Agenda 2030). Repassar el mapa dels (in)compliments és realment decebedor. La taca vermella s’estén ominosament damunt paisatges tan essencials com la fi de la gana, la reducció de les desigualtats, l’accés a la salut i al benestar, el treball digne, la igualtat de gènere i, pitjor encara, l’acció pel clima on el to és d’un roent infernal (es camina en direcció contrària). Ja no és hora de canvis epidèrmics sinó de profundes transformacions per contenir l’escalfament global (causa de refugiats econòmics), posar fi als interessos espuris dels països rics (consum d’oli de palma i desforestació), tancar els paradisos fiscals que malmeten la recaptació de fons públics, exigir als governants compromís polític més enllà de la retòrica. Amb aquest panorama, el Gran Agitador d’Odi de la gran potència que es desentén dels ODS, dispara i no solament de paraula contra els més vulnerables que paguen en primer lloc les conseqüències de les seves irresponsables accions. D’això se’n diu cinisme criminal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia