Opinió

El voraviu

Hibernació civil

Després del viscut el 2020 res fa presagiar que la bèstia es desperti eixerida el 2021

Tinc la sensació, en escoltar el balanç del 2020, que ha estat també l’any de la hibernació de la societat civil del procés. La pandèmia hi ha contribuït força, tant se val, però ha estat una gran excusa per a tothom. No tot és la pandèmia. Veurem en els propers mesos si es tracta només d’un pas enrere per fer-ne dos endavant, o si es tracta de la conseqüència lògica a tant d’esforç i tanta convulsió viscuts des del 2017, o si hi ha una estratègia latent i compartida en partits i institucions per agafar les regnes de la política catalana sense més travetes que les moltes que hi posen l’Estat espanyol, les formacions d’obediència unionista i l’unionisme emmascarat. Combinar Covid i repressió desfermada de la judicatura espanyola, amb el vistiplau (quan no incitació) de la classe política i la falta d’unitats independentistes (electoral, estratègica, tàctica, ideològica...) han resultat letals. ANC, Súmate, CDR, Tsunami, AMI, Consell per la República... tot sembla viure entre els llimbs i el badoquisme. Se’n salva Òmnium, probablement pel pes de la seva història, per la seva solvència organitzativa, per l’àmplia militància i pels múltiples fronts de treball que té més enllà del procés. Els darrers episodis de l’ANC, erigint-se en mestre que avalua els altres i els suspèn; i el Consell de la República, al qual no aconsegueix fer-hi anar ERC, que s’hi queda, no fan presagiar que el 2021 la bèstia es desperti eixerida. I encara ha de sobreviure la campanya i les eleccions!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia