Es parlen els de dalt?

Demà farà un setmana i encara no hem vist (i no sé si ho veurem) allò que a Espanya vàrem veure al cap de poques hores: els caps grossos abraçant-se. Ho dic seriosament. No em permetria cap conya amb aquest tema. L’exili de Puigdemont i la limitadíssima llibertat de Junqueras no són problema per escenificar una abraçada pública si es volgués. La tecnologia, quan es vol, fa meravelles. Però no es vol. Diguem-ho clar. Es truquen, els caps grossos? Es parlen? Ara fa dies que no en sabem res, que no se’n filtra res, doncs hem d’entendre que no. El resultat de les urnes només resta un diputat (de 66 a 65) a la coalició de govern. Un diputat! Quin desgast és aquest? Després que fa un any (va engegar el ventilador el mateix Torra) cada dia menjàvem tres àpats amb la cantarella del govern esgotat. Per les raons que siguin, la ciutadania vol el govern esgotat i torna a posar de guàrdia reforçada la CUP. Qui mana en aquest país? Els ciutadans o els de l’olla? El poble o l’equivalent d’allò que Iglesias en deia “la casta” abans de festejar-hi? Carod-Rovira, en una enquesta a La República, diu que potser s’haurien de canviar lideratges. No ho sé. Però potser sí que les crostes comencen a estar massa endurides i no deixen que disfrutem les molles. Les urnes han dit que els líders i els seus quadres respectius es deixin d’orgues i treballin plegats. Apa! Mana el poble, no vosaltres. O torneu cap a casa. N’hi ha molts de bons com vosaltres.