El voraviu
Tenen l’‘enterro’ pagat
El mateix Arcadi Espada, fundador, reclama una “mort digna” per a Cs
No sé si deu haver sigut per allò que deia l’àvia Neus, que Déu nostre senyor té una maça que pica sense fer remor. O si té més a veure amb el fet que les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats. Sigui com sigui, és benvingut. El festival continua a Cs, i jo que me n’alegro, fins que ocupi el seu lloc definitiu al magatzem de la història, al costat de la UPyD de Rosa Díaz. Demà el comitè executiu extraordinari que han convocat pot ser el punt final d’algun destacat llenguallarg i llenguabrut de la política postmoderna. La nova política, en deien. Ho recorden? Potser la mateixa Inés Arrimadas pujarà al cel demà. O potser no. No ens posem nervioses. Si no és demà, serà demà passat o l’altre. Tot put a cremat, a l’alternativa taronja. Ja no hi ha alternativa i el taronja s’ha ennegrit com el sutge de la xemeneia. Els becs privilegiats (això ha estat bàsicament Cs, una gàbia de circ superpoblada de becs brillants) ja no garlen i una a una se’ls enfonsen les trones des d’on blasmaven. Rivera i Girauta esperen que els vagin a fer companyia. Arrimadas, Carrizosa, Roldán, Cañas, Nacho Martín, esgoten els telenotícies que els queden. El mateix Arcadi Espada ha signat un “Manifest per l’extinció”, en el qual reclama una “mort digna” per al partit del qual va ser fundador. Han viscut tan indignament tants episodis aquests darrers anys, que m’és absolutament igual si la mort que tenen és digna o no. Tenen l’enterro pagat.
