Opinió

opinió

El canvi d’hora, un anacronisme

Una de les rutines imposades des de fa uns anys és la de “canviar les agulles del rellotge” dos cops l’any, l’últim cap de setmana dels mesos de març i octubre. La raó, la directiva 2000/84/CE, justificada al seu moment al·legant estalvi d’energia, en un context econòmic i energètic que ja no té res a veure amb el d’avui. A aquest fet, cal afegir-hi que estem des del 1940 en l’anomenat fus horari de Berlín (UTC+1) en comptes del de Londres (UTC), i això vol dir que d’abril a octubre estem ubicats en el mateix fus horari que la capital d’Ucraïna, Kíev (UTC+2), és a dir, a 2.390 km de casa nostra.

L’any 2018, el llavors president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va generar grans expectatives quan va anunciar la voluntat d’iniciar els tràmits per derogar la directiva 2000/84/CE avalat per l’opinió de la ciutadania europea expressada a través d’una consulta electrònica. Dels 4,6 milions de persones que van respondre, el 84% es van mostrar favorables a tenir tot l’any el mateix horari. Però les expectatives s’han anat desinflant progressivament. Ni el Parlament Europeu ni, encara menys, els mateixos estats de la UE han volgut entomar clarament la iniciativa i es van limitar primer a ajornar-la a aquest 2021, i ni la presidència alemanya ni l’actual presidència portuguesa han inclòs el tema en les agendes.

Per la seva banda, sectors vinculats amb el transport terrestre i aeri van reclamar més temps per treballar una millor adaptació a aquests canvis. Sigui com sigui, mantenir el canvi d’hora és avui un anacronisme i cal que el Consell d’Europa torni a situar aquest tema en l’ordre del dia per treballar-hi ordenadament. Això significa que cada estat faci un debat profund sobre la situació, analitzi conseqüències i adaptacions, abordant un diàleg de veïnatge entre estats, per tal que el treball sigui tan harmonitzat com sigui possible, i, si cal, que ho sotmeti a consulta, un cop s’hagi informat a bastament la ciutadania de les conseqüències de triar un horari o un altre.

A casa nostra, el Consell Assessor per a la Reforma Horària va concloure en el seu dictamen del 2018 que la supressió del canvi d’hora era millor perquè s’obtenia un major benefici de la població, i que el millor horari era l’UTC+1, el que tenim entre octubre i març, perquè s’adaptava millor als beneficis de la llum solar en el nostre rellotge intern.

Suprimir el canvi d’hora i ubicar-se permanentment en un horari determinat és una decisió important. Condiciona l’avançament o el retard dels nostres hàbits quotidians, perquè condiciona com volem que siguin els nostres matins, amb més harmonia amb la llum natural o assumint que alguns mesos de l’any ens despertaríem amb la foscor. Així mateix, es vincula amb un major o menor impacte de la llum en acabar el dia, que altera en més o menys grau la nostra conciliació del son.

Cal no oblidar que aquest debat també comporta parlar de si convé o no retornar al fus horari de Londres (UTC) en comptes de l’actual de Berlín (UTC+1).

Certament, no són decisions que es puguin prendre alegrement, i la combinació entre els factors salut i economia també existeix.

Més enllà que tots i totes tenim el nostre propi rellotge intern (alguns som més matutins i d’altres, més vespertins), el que és innegable és que la llum natural ens és molt beneficiosa al matí, ja que facilita l’activació del nostre rellotge biològic i ens permet adaptar-nos millor a uns hàbits més saludables i una millor conciliació del son. En tot cas, el que és anacrònic és que, en ple segle XXI, mantinguem aquest canvi d’hora. Cal revertir-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia