El Maresme, amb l’emergència climàtica

Fa uns dies el Senat va aprovar replantejar la política de gestió de la costa i el litoral al Maresme. Aquesta proposta, d’ERC, tot i que pot semblar poca cosa, m’atreviria a dir que és un pas històric. Fins ara, l’Estat plantejava la gestió del litoral en el manteniment a ultrança de les platges i de la sorra. Això ho feia mitjançant la construcció de barreres artificials (espigons) i el dragatge cíclic de sorra. No cal dir que les actuacions suposen un cost de molts milions d’euros cada any i que tenen un objectiu que, a més, no s’aconsegueix: que la sorra de platja no marxi quan venen temporals. En el cas del Maresme, el plantejament era absolutament agosarat: la construcció d’uns 30 espigons i el dragatge de centenars de milers de metres cúbics de sorra. Doncs bé: que l’Estat accepti poder parlar sobre aquest model i accepti que els ajuntaments puguin tenir-hi veu és una boníssima notícia que fins ara no teníem cap esperança que succeís. Haver aconseguit que el Ministeri per la Transició Ecològica accepti paralitzar alguns projectes previstos per als pròxims mesos és tot un èxit del qual ens hem de felicitar. És imperatiu posar en dubte el model davant de l’emergència climàtica. No és cap trivialitat ni banalitat parlar-ne sovint: hem d’assumir que o canviem la manera com hem treballat fins ara o no podrem frenar l’avenç d’una tendència que ben segur colpejarà la costa del Maresme amb molta virulència i contundència.

Però la lluita per la defensa del litoral del Maresme i del país sencer no s’atura i ens queda molta feina per fer: pedagogia, trobar solucions per als sectors que treballen del mar i convèncer amb arguments sòlids aquells que encara no ho veuen de la mateixa manera. Deixeu-me que acabi citant un proverbi massai que sempre ens recorda en Raül Romeva: “La terra no és una herència dels nostres avantpassats, sinó un préstec que ens fan els nostres fills i filles.” Cuidem la terra perquè només en tenim una.