Opinió

opinió

Avui, a Prats de Molló, hi farem futur

Entrega de la medalla de Carrasco i Formiguera a Carles Puigdemont

Avui, a Prats de Molló, lliurarem al president Carles Puigdemont la medalla Carrasco i Formiguera, en la seva edició del 2020, una edició que vam haver d’ajornar a causa de la pandèmia. Serà un acte emotiu i molt simbòlic, per les persones implicades, i perquè es desenvoluparà a la Casa Macià, on qui havia de ser president de la Generalitat va gestar l’operació militar que desembocaria en els Fets de Prats de Molló. La Fundació FunDem i Demòcrates, juntament amb la família de Manuel Carrasco i Formiguera, hem volgut guardonar el 130è president de la Generalitat de Catalunya, i fer-ho en terres catalanes, per la seva trajectòria institucional i pel seu testimoni personal de resistència. Ha viscut i viu encara una situació presidencial ben anòmala i injusta, assumint errors propis i aliens, també amb molts encerts, i en tot cas amb voluntat d’integrar tothom, amb formes exquisides, amb radicalitat democràtica, sense caure ni en la renúncia ni en el derrotisme. El president ha plantat i planta cara davant un Estat espanyol demofòbic i destraler, essent alhora altaveu i precursor de la Catalunya que vindrà. Per tot això, i davant qui estigui temptat a defallir, guardonar el president Puigdemont significa emetre un missatge de perseverança i de dignitat, però també de convicció que ens en sortirem en el projecte compartit d’una Catalunya veritablement lliure. També hi evocarem les figures insignes, i amigues, de l’Avi i de Manuel Carrasco i Formiguera, els quals, des de postulats nítidament independentistes, van consagrar-se a Catalunya i a la nostra llibertat nacional d’una manera íntegra i conseqüent. Eren, sens dubte, líders d’acció i d’ideals. De Manuel Carrasco i Formiguera, l’enyorat pare Hilari Raguer en destacava la radicalitat i la no-violència activa, i també recordava com proclamava el seu odi sistemàtic a la violència i el seu enamorament cec pel dret. No hi ha cap dubte que, transportats a la Catalunya del 2021, Macià i Carrasco no tindrien cap altre horitzó que no fos el de l’alliberament nacional, ni sostindrien cap altra opció que no fos avançar sense pausa ni recança, amb ambició i coratge, tot empenyent el país cap al progrés i la plenitud. Avui, a Prats de Molló, hi farem futur, perquè transmetrem un missatge nítid de fermesa, de resiliència, de determinació, d’unitat, el que ens ha estat reclamant i ens reclama el poble que l’1-O, contra tot pronòstic, va vèncer la repressió estatal i es va autodeterminar. I hi proclamarem, serenament i clara, que no podem ni volem passar pàgina, ni molt menys estripar-la: que l’1-O és el preàmbul gloriós d’un llibre que el poble català, empoderat i ambiciós, unit i determinat, escriurà, amb totes les tribulacions i tots els encerts que ens ofereixi el camí exigent que estem recorrent. Per això, no bandejarem els ideals dels qui ens han precedit ni trairem les il·lusions i les esperances dels qui vindran. Aquest és el pragmatisme que volem i ens convé, condicionat pels ideals, les il·lusions i les esperances que no podem decebre. Un pragmatisme que esdevé proactiu per un futur millor, el qual ha de passar indefectiblement per una Catalunya independent sota la forma de República. Compteu-nos-hi, a l’hora de l’embat, perquè, manllevant aquells versos del poeta de Roda de Ter, no podrem fugir del foc, encara que volguéssim, perquè el foc ens justifica!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia