Opinió

Passat i futur del periodisme

‘L’Opinió’ recollia la tradició del periodisme catalanista republicà per fer un periòdic literari i polític

Va créixer envoltat de diaris a la Figueres dels anys 50 i 60. Habitualment a casa seva llegien El Correo Catalán i El Noticiero Universal, dels quals era corresponsal el seu pare, Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 1922 - Barcelona, 2014), que aleshores impartia classes com a catedràtic de llengua i literatura a l’institut Ramon Muntaner de Figueres. Amb aquest ambient familiar, Jaume Guillamet va començar a tenir interès pels diaris i el món del periodisme, en el qual va treballar durant anys, com a subdirector dels diaris Tele/eXprés i l’Avui. Però la curiositat del periodista figuerenc sempre ha anat molt més enllà, i l’ha portat a fer recerca i estudiar durant anys els orígens de la premsa i els mitjans de comminació a Catalunya, fins al punt que s’ha convertit en la persona que millor coneix el panorama del periodisme català al llarg de la història. Darrerament ha presentat a Figueres el llibre El setmanari ‘L’Opinió’. I la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) (Fundació Irla, 1921). Un treball que explica com neix en plena dictadura de Primo de Rivera el setmanari L’Opinió, a partir d’un grup promotor en el qual hi havia els també figuerencs Antoni Xirau, que en va ser director, o col·laboradors assidus com ara Jaume Miravitlles. L’autor explica com a partir d’un grup que es definia com a liberal i socialista es tira endavant el projecte de L’Opinió, “el periòdic de la jove democràcia”, que recull la tradició del periodisme catalanista republicà amb la idea de fer un periòdic literari i polític.

Guillamet, que també és doctor en història, és un dels principals estudiosos de la premsa comarcal, precisament un dels seus primer llibres va ser La premsa a les comarques gironines (1977). Entre les seves obres també destaquen La nova premsa catalana (1975), La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular (1983), Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1994), Premsa, franquisme i autonomia (1996), Abdó Terradas. Primer dirigent republicà, periodista i alcalde de Figueres (1999) i Història del periodisme (2003). En un món cada dia més digitalitzat en el qual els diaris en paper estan perdent, si és que ja no han perdut, totalment la seva posició dominant, treballs com els de Jaume Guillamet ens ajuden a fer una mirada sobre el passat, present i possible futur de les publicacions impreses periòdiques al nostre país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.